Consell del mes

Els metges del Centre Mèdic Agrupació ens informen i ens aconsellen.

Consell del mes

Dr.David Miranda
Dr. David Miranda
  • Llicenciat en Medicina
    per la UB.
  • Postgrau en Medicina Familiar
    i Comunitària (MFiC)
    a la Mútua de Terrassa.
  • Màster en Gestió d'Equips i
    Serveis Sanitaris en Assistència
    Primària per la UB.

Consell del mes

Novembre de 2018

El mal d'estómac i les seves possibles causes: l'Helicobacter pylori

Al llarg de la història, especialment durant el segle XX, la comunitat mèdica estava convençuda de què les gastritis i les úlceres d'estómac o duodè eren causades per l'estrès i la mala alimentació. D'aquesta forma, quan se sospitava aquesta afecció, el tractament consistia a guardar repòs i realitzar una dieta suau. Més endavant, així que van anar avançant els coneixements fisiològics, es va atribuir l'aparició de les úlceres a l'excés d'àcid a l'estómac, que podria suposar-se com una conseqüència de l'ansietat o d'altres circumstàncies. Llavors el tractament es va enfocar en administrar antiàcids, que encara que podien curar transitòriament les úlceres, no evitaven que aquestes tornessin a aparèixer en cessar el tractament.

En 1982, els investigadors Barry J. Marshall i J. Robin Warren van identificar un estrany bacteri que gairebé sempre era present a l'estómac dels pacients afectats i van deduir que aquesta havia de ser la causa. Al principi la comunitat mèdica va pensar que s'havia de tractar d'algun bacteri contaminant, ja que es creia que el mateix àcid de l'estómac impedia que proliferés qualsevol bacteri. Després de lluitar contra el dogmatisme científic imperant fins al punt d'autoinocular-se el bacteri per demostrar els efectes de la mateixa sobre el mateix cos de l'investigador, al final les investigacions van portar a la conclusió evidenciada de què aquest bacteri, anomenat Helicobacter pylori, era la responsable de la gran majoria de les lesions inflamatòries de la mucosa gàstrica, especialment les úlceres, i que els pacients veritablement milloraven si es tractaven amb antibiòtics i antiàcids. Marshall i Warren van ser guardonats amb el Premi Nobel de Medicina el 2005 per la seva tenacitat i la seva valuosa contribució a la ciència mèdica.

Com és el bacteri?

L'Helicobacter pylori és un bacteri un tant especial. La seva forma recorda un cilindre recargolat amb diversos filaments cap a un extrem. Aquests filaments (flagells) actuen com a potes que li permeten desplaçar-se sobre la superfície mucosa. La forma recargolada (espiral) li permet enroscar-se o descargolar-se, trepant així la capa mucosa. A més, el bacteri disposa d’una maquinària metabòlica (enzim ureasa) que aconsegueix neutralitzar l'àcid clorhídric de l'estómac. En aquest procés el bacteri genera amoníac que ataca les cèl·lules de l'epiteli gàstric, podent provocar així la inflamació i més tard l'úlcera.

Com s'encomana?

Encara que és un tema una mica controvertit, els estudis més recents semblen indicar que el bacteri, després d'infectar un individu prèviament sa, s'instal·la a les dents i a la part posterior de la llengua durant uns mesos abans de baixar definitivament a l'estómac. És en aquella fase quan és especialment contagiosa per la proximitat a l'exterior. Una vegada que ha descendit a l'estómac el contagi és molt més complicat.



Se suposa que el contagi es dona per contacte amb la saliva d'una persona infectada o per aliments contaminats. Es diu que en compartir coberts, vasos o ampolles, o amb el contacte íntim entre subjectes, pot donar-se la infecció.

Com es distribueix?

H. pylori es distribueix mundialment de forma heterogènia, havent-hi diferències geogràfiques en la seva prevalença. En general s'accepta que la meitat, o una mica més de la meitat de la població mundial està colonitzada. Als països rics, la infecció s’acostuma a donar en edats adultes, mentre que en països en vies de desenvolupament el contagi és més freqüent abans dels 10 anys. A Espanya la prevalença se situa entre el 53 i el 60% Se sap que aquest bacteri ha estat colonitzant l'estómac dels éssers humans des de fa milers d'anys. Com que existeixen diverses subfamílies o ceps del bacteri que resulten típics per a algunes zones geogràfiques, això s'ha pogut utilitzar per a l'estudi antropològic de les migracions humanes, permetent demostrar per exemple que les tribus indígenes americanes tenen el seu origen a Àsia.

Quins problemes provoca?

Encara que la majoria de les persones infectades (recordem, més de la meitat de la població mundial) no patirà cap trastorn, el bacteri pot provocar diversos problemes en la salut. Aquests són els principals:

  1. Halitosi o mal alè. H. pylori produeix alguns compostos sulfurats volàtils que confereixen pudor a l'alè.
  2. Gastritis. Consisteix en la inflamació de la mucosa de l'estómac, generalment crònica i deguda a l'efecte de l'amoníac produït pel bacteri. El pacient sol patir ardors, dolor d'estómac, distensió abdominal, gasos i malestar general. En termes mèdics, parlem de dispèpsia per referir-nos a aquesta “digestió pesada”.
  3. Úlcera pèptica. Quan la gastritis es fa intensa i duradora, l'efecte combinat de l'amoníac, l'àcid gàstric i la inflamació arriben a destruir algunes zones de l'epiteli, produint-se ferides (nafres) en la mucosa i per tant apareixent el dolor intens i la sagnia típica. Aquestes lesions poden provocar hemorràgies intenses que comprometin la salut de l'individu.
  4. Pòlips gàstrics.Deguts a la inflamació crònica que causa el bacteri. Encara que no és el més freqüent, alguns d'aquests pòlips poden malignitzar i provocar càncer.
  5. Càncer d'estómac. L'atac continu de l'amoníac del bacteri comporta danys tissulars que necessiten ser reparats sense parar. La replicació constant d'algunes cèl·lules multiplica les possibilitats que apareguin fallades a les cadenes de l'ADN, la qual cosa pot portar a l'aparició de tumors, especialment de l'adenocarcinoma gàstric.
  6. Linfoma MALT. La inflamació crònica també comporta la replicació constant de les mateixes cèl·lules immunitàries, per la qual cosa els tumors també poden aparèixer als ganglis limfàtics associats a la mucosa gàstrica.
  7. D'altre. Alguns estudis semblen apuntar la relació entre la colonització per H. pylori i la porprada trombocitopénica idiopàtica (PTI), la deficiència de vitamina B12, la diabetis tipus 2 o el càncer de pàncrees, encara que falten més estudis per arribar a conclusions.
Com es detecta?

  1. Histología. És la millor prova disponible, encara que és invasiva i complexa. Consisteix en la visualització directa dels bacteris al microscopi, a partir d'una mostra de teixit procedent d'una biòpsia realitzada mitjançant gastroscòpia. El gran avantatge d'aquesta tècnica és que permet visualitzar simultàniament el bacteri i els danys que hagi produït en el teixit.
  2. Test ràpid de la ureasa. És una prova enzimàtica i invasiva, ja que necessita d'un fragment de teixit obtingut en una gastroscòpia. Es basa en la capacitat del bacteri de produir ureasa, un enzim que digereix la urea i la descompon en amoníac i diòxid de carboni. Aquesta reacció canvia l'acidesa del substrat (el pH) i pot ser detectada mitjançant un canvi de color en un indicador.
  3. Test de l'alè amb urea. És el test més utilitzat actualment. Consisteix a administrar un comprimit amb urea que conté un traçador isotòpic (13C). En el cas que existeixi colonització, aquesta urea marcada és digerida en arribar a l'estómac per la ureasa del bacteri, alliberant-se 13CO2, el qual es dirigeix als pulmons i d'allà és exhalat. Una màquina proveïda d'un detector de 13C comprova en una mostra de l'alè la concentració de l'isòtop i s'obté un resultat qualitatiu i quantitatiu.
  4. Detecció de l'antigen en excrements. És una prova amb fiabilitat similar a la prova de l'alè, que està indicada especialment en nens. Pot detectar el rastre del bacteri als excrements.
  5. Serología. Consisteix a detectar els anticossos contra H. pylori en sang perifèrica. És útil sobretot per a estudis epidemiològics.
Com es tracta?

H. pylori, com molts bacteris patògens, és capaç de canviar amb facilitat i fer-se resistent als antibiòtics. Això provoca que eliminar-la sigui cada vegada més difícil.

S'accepta que el tractament erradicador s'ha de compondre, almenys, de 2 antibiòtics i un antiàcid. La teràpia més habitual combina l'omeprazole amb l'amoxicil·lina, la claritromicina i el metronidazole, durant almenys 14 dies, encara que es poden fer servir altres antibiòtics en cas d'al·lèrgies, efectes secundaris o resistències.

A causa de l'alta taxa de resistències, un mes després de realitzar el tractament convé tornar a realitzar una prova per detectar la presència del bacteri i així poder comprovar l'erradicació.

Per saber-ne més

  1. IV Conferencia Española de Consenso sobre el tratamiento de la infección por Helicobacter pylori, mayo 2016 (.pdf)
  2. Información oficial a la población de la Generalitat de Catalunya sobre la bacteria.
  3. Actualización sobre el tratamiento de la H. pylori en Cataluña. Nota oficial del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, noviembre 2017 (.pdf)
  4. Documento sobre recomendaciones de actuación frente a H. p. de la Sociedad Catalana de Digestología, 2017 (.pdf)
  5. Barry Marshall: La Helicobacter pylori afecta 50 por ciento de población. Artículo de El Periódico, setiembre 2017.
  6. Helicobacter Spain. Página con información general de la bacteria, del Hospital Universitario La Princesa de Madrid.
  7. BacDive. Información técnica sobre la bacteria.